dijous, 19 de febrer de 2015

Doules... qui som? què fem? o l'altra cara de l' "informedoulas"

Aquests dies ha sortit un informe sobre les doules #informedoulas, un informe en el que titlla a les doules d'un munt de coses que no són.
L'he llegit i rellegit i he trobat, com a mínim, un argument per desmuntar cada una de les acusacions que es fan, però no, no vull entrar en aquest joc, no vull que ningú pensi si jo sóc o no sóc una "d'aquestes", prefereixo explicar qui som les doules i què fem i, després, cadascú que es faci la seva pròpia opinió, que jo crec que tots som suficientment intel·ligents com per poder pensar per nosaltres mateixos...


Qui som les doules?
Doncs som persones que acompanyem les mares i també els pares en el seu camí de la maternitat i la criança, durant l'embaràs, el part i el post-part. Ens hem format i informat, no de manera reglada ja que, encara, no hi ha estudis reglats, però sí que hem estudiat molt per a poder oferir el millor de nosaltres mateixes i dels coneixements veraços que existeixen avui en dia. Generalment som mares, però també hi ha dones que no han estat mai mares i alguns homes.


Una Doula és aquella mà que et treu els cabells de la cara quan tu estàs tenint una contracció i la teva parella està aguantant el pes del teu cos amb els seus braços. Una Doula és com una fada sense vareta, que gairebé ni la veus però que està allà i t'ajuda quan la necessites, sovint, sense que ni tan sols l'hagis de cridar.


I com que de vegades és més senzill definir qui ets descartant el que no ets... les doules:
- NO som personal sanitari, ni llevadores, ni ginecòlegs, ni infermeres, ni pediatres, etcètera.
- NO som terapeutes, ni naturòpates, ni psicòlegs, ni fisioterapeutes, ni res de tot això!
- NO som la substituta de la parella, mare, amiga, etcètera.
- NO som les que prenem decisions en nom de la família
- NO som magues, ni gurús, ni bruixes


Així doncs, què fem?
Acompanyem.
Sí, això és tot, acompanyem.
Respectem les decisions que la mare (i el pare si s'escau) pren. Que vol una cessàrea programada? Ok, cap problema. Que vol un part a casa? Ok, cap problema. Que vol tenir un coro rociero mentre pareix? Ok, cap problema. Sí, cap problema al que la mare decideixi! perquè nosaltres l'acompanyarem en la seva decisió!


I arribat aquest punt, no puc sinó preguntar-me què passa amb el col·legi d'enfermería que ha fet l'informe? Quin perill veu en les doules? Doncs jo ho tinc molt clar, nosaltres tenim informació i la donem SI ens la demanen. A quantes mares se'ls ha informat de què és un Hamilton? I a quantes se'ls hi ha fet un sense dir-ho? A quantes se les ha informat dels riscos i beneficis d'una epidural? A quantes se'ls ha programat una cesàrea a la setmana 38 perquè l'infant estava de natges a la setmana 36? I un llarg etcètera...


I és que la informació és poder i les dones amb informació tenen poder de decisió i això, no interessa!


Què fàcil és tenir a una dona embarassada que a tot digui que sí només perquè ho diu el personal sanitari! Però si aquesta dona qüestiona o pregunta el per què d'un procediment i aquest procediment no és necessari i la dona no l'accepta i això fa que, enlloc de parir en dues hores en trigui dotze i això equival a més estona atenent a aquella dona i... en fi, que si no sortim de l'hospital amb la rapidessa que sortim del supermercat, no interessem! Els processos naturals i no intervinguts poden ser ràpids o lents. El problema sorgeix quan algú els vol accelerar sense informar a la mare. I informar vol dir explicar-li tot, els beneficis i els riscos, no només allò que sabem que farà que la mare ens digui que si, que endavant amb el que sigui, no amics meus, informar té la seva part positiva i la seva negativa i si una mare ben informada dels beneficis i dels riscos pren una decisió que no és la que el personal sanitari desitjaria, doncs mala sort! És la seva decisió i s'ha de respectar! I aquest deu ser el punt que molesta de les doules... que respectem decisions ben informades!!!! I tot sigui dit, de vegades nosaltres faríem just el contrari que la mare en qüestió, però ho respectem!


I com és que cada vegada hi ha més doules? Doncs és ben senzill, perquè la sanitat pública i privada del nostre país no arriba a tot. Sí, hi ha hagut retallades, però abans ja no arribaven a tot! La dona necessita recolzament emocional quan el necessita, no quan té programada una visita amb una setmana d'antelació i això pot ser un diumenge al matí o un dimecres a les 11 de la nit i la llevadora o el pediatra segurament no estaran disponibles... la doula SÍ. La doula t'atendrà el dia que ho necessitis quan ho necessitis, t'acompanyarà, t'escoltarà, et visitarà, et mirarà als ulls i t'ajudarà a creure en tu mateixa...


I sí, jo sóc DOULA, no sóc caníval, ni pertanyo a cap secta, ni sóc bruixa, ni intrusa, ni manipulo voluntats, ni sóc llevadora (ni frustrada ni sense frustrar), sóc DOULA i acompanyo l'embaràs, el part i el post-part perquè aquesta etapa de la teva vida sigui meravellosa i la gaudeixis amb tranquil·litat i plenitud.


I sigui dit de pas, si vols que t'acompanyi en la teva maternitat, només cal que contactis amb mi a través de La Panxeta:
Ctra. Vella, 77. Sant Celoni
938675290
lapanxeta@gmail.com
Faré tot el possible per tal que tinguis un embaràs, part i post-part el més semblant al que tu desitges i t'ajudaré en tot el procés sempre que em necessitis i quan em necessitis.




Cap comentari: