Història d'un Doulatge

5 de Desembre de 2014: Fa dos anys que vaig obrir La Panxeta i inauguro l'exposició de la Violeta Valdor "Embarazadas" a la sala gran de La Panxeta en conmemoració d'aquests dos anys. Vénen algunes dones amb els seus fills, alguna parella embarassada, familiars i amics i, entre tots ells, vénen la M i l'I. La M està embarassada de 5-6 mesos i m'explica que li encanta aquest centre, que ja des d'abans d'estar embarassada, tenia molt clar que quan estés esperant un bebè vindria per aquí. Això m'agrada! Estem una estona parlant i parlant, m'explica altres parts de la seva família i li pregunto com s'imagina el seu part i què vol... ella no ho té clar, o sí, o no sap si sí o si no... Hi ha dubtes, hi ha mites, hi ha la incertessa de qualsevol dona embarassada que desitja que el seu part sigui ben bonic i donar una rebuda meravellosa a la seva filla a aquest món. M'encanten com a parella, connectem molt ràpid i aleshores sento la necessitat d'oferir-me com a la seva doula. Els explico que estic fent un curs per ser doula, que ja he acompanyat altres mames i papes durant el seu embaràs i durant el post part, però que m'agradaria acompanyar-los també durant el procés de part si ells volen. Doula? què és això? Ets llevadora? No, no sóc llevadora, no sóc cap mena de professional mèdic, sóc una acompanyant de la maternitat,... en parlem, ells escolten, pregunten, posem en comú idees, a ells els sembla molt bé i accepten, estan contents i jo també. Ara comença el nostre trajecte junts!
Durant aquests mesos d'espera ens escrivim correus i whatsapps, xerrem per telèfon alguna vegada i ens veiem un parell de cops. L'A tenia data prevista de naixement a principis de Març. Vam acordar veure'ns dilluns passat, just el dia que feia la setmana 37.


Dilluns 9 de Febrer de 2015: Així doncs, dilluns passat els visito. Embaràs de 37 setmanes. Feia pocs dies que havien demanat una derivació a un hospital que els donés "bones vibracions" i van decidir que l'A naixeria a la Maternitat de Barcelona. Quan arribo la M i l'I estan molt tranquils, la M està gaudint de la seva baixa i de l'embaràs. Seiem i la gata no para de miolar... "no sabem què li passa! no ho fa mai això!" em diuen... ai ai ai... els animals acostumen a detectar quan una femella està a punt de parir... serà això? Ho deixo passar quan m'expliquen que han estat uns dies fora i la gata s'ha quedat sola...també pot ser això!
"Molt bé, en una setmana justa tindré el mòbil engegat dia i nit, em podeu trucar a l'hora que sigui, estaré pendent 24 hores de vosaltres, etcètera" Evidentment, durant aquesta setmana seguiríem en contacte.
Estic emocionada, en 7 dies justos començaré la meva primera "guàrdia" per acompanyar-los durant el part... haig d'acabar la meva "doula bag", em falten algunes cosetes d'última hora i penso en anar a comprar-les l'endemà a la tarda. En un mes aproximadament coneixerem l'A!


Dimarts 10 de Febrer de 2015: Em desperto a les 07:05 com tots els dies i engego el mòbil... un whatsapp de la M a les 05:29 "Maria, em dóna la sensació que he pogut trencat aigües" Cooooom???? Mare meva!!!! Ja??? Val, dos segons per acabar de despertar-me i som-hi! L'I també m'ha escrit, decideixo escriure-li a ell i que m'expliqui com està la M. Estan bé, tranquils, aigües clares, la M està un xic neguitosa perquè no sent que l'A es bellugui però volen descansar. Genial!
Però... que jo encara haig d'acabar la bossa!!!! Molt bé, llista de la compra! Envio al meu home a buscar el que em falta, jo a treballar i a esperar que la M i l'I em diguin quan volen que hi vagi. Si no hi ha contraccions i la M està tranquila i descansant, jo només haig d'esperar... Esperar i estar nerviosa! Caram, estic més nerviosa que les dues vegades que jo em vaig posar de part! Estic jo més nerviosa que ells!!! Ostres, aquesta incertessa de no saber com està evolucionant, de no saber com es senten a cada segon, de no veure què està passant, en definitiva, de NO SABER, m'està matant!!!
Parlem per whatsapp. Ella ha anat al metge a buscar la baixa i l'han tranquil·litzat... Bé! Parlem per telèfon, m'explica, l'escolto es queda tranquila, va perdent aigua però no té contraccions, l'I està descansant i a ella li ve de gust anar a dormir una estona. Perfecte! Jo a treballar i a passar nervis... Ostres, com es poden passar tants nervis? Parlo amb les meves companyes doules, quina sort que en tinc d'elles! Les hores es porten millor i la distenció i els riures ajuden a passar els nervis!!!!
Surto de treballar a les 13:00 i ens truquem. Estan intranquils. La M no sent a l'A... no nota que es bellugui... gaire... si, una mica sí, però estarien més tranquils si algun metge o llevadora els digués que està bé. Genial, per sort tenim un CAP i un hospital aquí mateix, així que poden anar-hi i que vegin que tot està ok. Jo també pateixo, l'A ha d'estar bé però també tinc moments de dubte, i si no la sent gens? Confio en que tot està anant bé... Volen acabar de dinar, dutxa i cap a escoltar el batec de l'A. Penso que, per molt que diguin que estan nerviosos, si no estan corrents és que ells també saben que està anant bé, confio en el seu instint de pares. Jo sí que estic nerviosa!!!! Si fos per mi ja hauria sortit corrents a veure quina cara fa la M! però espero, espero i confio. Al Cap no hi ha llevadora ni gine... Caram! No anem bé... A l'hospital li diuen que li poden obrir una fitxa i veure si troben un gine que li pugui fer un tacte, però que escoltar si el bebè està bé, que això no ho faran i a veure si troben algú que pugui fer-li en aquell moment que... en fi, que se la treuen de sobre i l'envien a l'hospital on hagi de parir... Mare meva! M'ho expliquen i em diuen que volen anar cap a Maternitat, que així es quedaran tranquils, que segueix sense contraccions, potser unes poquetes en tot el dia, però res intens, que creuen que encara tenen per molta estona, que quan estiguin a Maternitat i els diguin com està l'A m'avisen perquè jo també hi vagi...
Estic indignada pel servei mèdic tan patètic que tenim aquí! De veritat que no hi ha un gine o una llevadora que puguin escoltar un bebè? En fi, no sé com funciona la sanitat, però crec que no deu costar gaire escoltar el batec d'una criatura al ventre de sa mare... o potser si... en fi...
Estic emocionada... m'acaben de dir que quan estiguin allà m'avisaran perquè hi vagi... uau! ja? Val, estic preparada! Puc fer-ho! De fet, no hauria de fer res de res, així que puc no fer res! Puc acompanyar-los, puc seguir acompanyant-los! Els he estat acompanyant des de les 7 del matí, no físicament, però sí que ens hem escrit i hem parlat, així que ara podré fer-ho cara a cara. La M i l'I ho estan fent meravellosament bé!
Espero... espero... el seu viatge fins allà... espero... ja deuen ser-hi... espero... caram quins nervis!!! espero... què els deuen haver dit?... espero... com estaran ells i l'A?... espero... segur que tot està anant bé... espero... un whatsapp de l'I!!!!! que tot està bé, que ha començat a tenir algunes contraccions durant el trajecte cap a Maternitat i que ara en té algunes més i més seguides. Els portaran a l'habitació... "Vines quan vulguis". Surto ja!!!!!!!!!!!!
Estic amb els nens al parc, al costat de casa, així que puc sortir ja mateix... això sí que són nervis, molts nervis! Tinc 45 minuts per calmar-me. Se'm faran eterns... espero no trobar massa cues... són les 16:55, hora punta a Barcelona... segur que anirà bé, segur que no trobaré massa cotxes... segur que em deixaran entrar amb ells quan arribi, segur que... Segur que tot serà com hagi de ser!!!!!
Trajecte perfecte, aparco, entro a Maternitat i... "Hola, vinc a acompanyar la M que ha vingut de part, em podeu dir a quina habitació està?" Una dona des de l'altre costat del taulell i per sobre d'unes ulleres d'aquestes per veure-hi de prop em diu mirant-me de dalt a baix "com dius? si està a sala de dilatació o sala de parts no et pensis pas que entraràs" ... plof! M'acaben d'estampar la realitat a la cara... Trec el millor dels somriures i li dic "No dona! només és per veure-la si està a l'habitació" i segueixo somrient mentre espero el número d'habitació. Pujo però no hi ha ningú. Les noies del mostrador de planta em comenten que li han assignat habitació però que està a sala de dilatació o sala de parts. "Pots esperar a la sala d'espera de la planta 0"
M'assec en una d'aquelles cadires i envio whatsapp a la M i a l'I però no els reben. No deuen tenir cobertura... No sé res d'ells des de que l'I m'ha dit que tot estava correcte i que ja podia anar-hi... estarà bé la M? com portarà les contraccions? Ella volia un part natural... com estarà gestionant el dolor? i l'I? com estarà veient a la M? i l'A? quin part voldrà? Només desitjo que estiguin bé, que tot estigui anant com ells voldrien, que estiguin contents i feliços i... vull entrar!!!! Sí, m'encantaria ser-hi! Però també penso que és bona senyal que no estiguin mirant el mòbil ni pendents de la meva arribada, això deu voler dir que tot està anant bé... quina manera de passar nervis!!!!!!!!! Quantes hores passaré a la sala d'espera? quan voldrà sortir l'A? Podré ajudar-los encara que sigui per whatsapp? Són les 18:30, em preparo per una tarda i nit llargues...
18:50... Surt l'I dient que ja ha nascut l'A!!!!! Estic al·lucinant! 20 minuts d'espera? Està molt content, tot ha anat molt bé, ràpid, M i A estan bé, part natural, no han tingut ni temps de posar-li una via. L'I irradia felicitat. Estic contenta!!!! Conec a la família i esperem que la pugin a planta. Conec l'A, és preciosa i petitona. Són gairebé les 20h i a les 21h s'acaba l'horari de visites. Estan tots bé, l'A s'ha agafat bé al pit. Estic emocionada!
No he estat físicament durant el procés de part, no he vist la cara de la M durant aquestes hores, no he pogut respirar l'oxitocina que desprenia ella. Tinc un regust agredolç... Estic més que feliç per la M, l'I i l'A que han tingut un part genial i meravellós, però alhora m'hauria agradat estar amb ells físicament una estoneta. Marxo cap a casa. Ha estat un dia intens. Pensava que no dormiria a casa i sí que ho faré. Millor! Pel camí puc anar assimilant tot el que ha passat durant aquest dia que se m'ha fer llarg i curt alhora. Sí, els he acompanyant en el seu part, clar que els he acompanyat! He estat la primera en rebre la notícia que la M havia trencat aigües i els he estat acompanyant durant tota l'estona a través del telèfon! Es clar que els he fet de doula! Els havia fet de doula fins el dilluns i els he fet de doula durant tot el dimarts! I tant! l'A va decidir néixer ràpid i nosaltres vam poder estar comunicats durant tot el dia.
La M i l'A estan bé i ara només queda fer-la créixer, al seu ritme, com ella vulgui!


Dimecres 11 de Febrer de 2015: Avui estic totalment esgotada. Ahir l'adrenalina va estar pels núvols dins meu, totalment disparada! i avui en noto les conseqüències. Estic molt cansada!
Sembla mentida com vaig passar molts més nervis en el part de la M que en els meus! Sembla mentida com puc estar tan i tan cansada. Sembla mentida com puc estar tan i tan feliç!!!!!
I sí, definitivament, m'encanta ser DOULA! M'encanta acompanyar l'embaràs, el part i el post-part. M'encanta la maternitat i la criança i sé que això és el que sóc. Ahir va consolidar-se una Doula. Ahir vaig re-néixer jo!


M'agradaria molt donar les gràcies a...
La M i a l'I per haver posat la seva confiança en mi i donar-me l'oportunitat d'acompanyar-los en la seva p/maternitat.
A l'A per haver-me deixat fer de Doula a través del telèfon i ensenyar-me a esperar i esperar.
Al meu home i als meus fills per aguantar els meus nervis i recolzar-me, cada un a la seva manera, en aquesta "aventura"
A les companyes doules de Mare Meva, per estar amb mi tot el dia.
A la Júlia pel seu suport.