Segon aniversari

Ja tenim dos anys!

Primer de tot vull donar les gràcies a totes les persones que ens segueixen al Facebook, Instagram, Twitter, ja que vosaltres feu possible que La Panxeta encara funcioni.

Aquest any ha estat un any de moltes emocions, molt dur, però tot i així aquí ens teniu, batallant cada dia per millorar i poder donar un millor servei.
Crec que aquest any hem fet molta feina, amb el porteig d'estiu, amb els productes de Pikler i Montessori i altres productes.

Estem molt contents perquè aquest any hem fet trencament d'estoc de moltes marques, com Lifefactory, Yobio, culleretes Num Num...

I molt aviat vindran nous proveïdors!

Com OcaMora i un altre que ens heu demanat tot i que ja ho teníem apuntat a la llibreta de "coses pendents" de La Panxeta, ben aviat el descubrireu :)

M'agrada que vingueu a La Panxeta, perquè ús assessori, per mi és un honor que vingueu a demanar consell de productes, i altres coses que ús passen i us preocupen com ara com treure els bolquers, els còlics... ja que el fet d'haver sigut mestre és un plus d'assessorament.

1000 petons a totes i tots els que ens seguiu a les xarxes socials!

Perquè a La Panxeta trobareu La Panera dels Tresors?


Doncs per què a La Panxeta creiem que el joc és una part essencial en el desenvolupament del nadó i no val qualsevol joguina.
Són molts els psicòlegs i educadors que coincidim en assenyalar que com més coses faci la joguina, la nena i el nen desenvolupa menys la seva imaginació.
Cal que el nen desenvolupi la seva imaginació i deixi de ser un simple espectador!

Què és La Panera dels Tresors?
Es tracte d'una panera feta amb vímet, amb diferents tipus d'objectes, perquè el nadó pugui experimentar amb ells a través dels sentits.
Es tracte de proporcionar un conjunt d'objectes diferents, per afavorir la curiositat, per descobrir les qualitats dels objectes, que un nen es pregunti que és això?
De tant en tant cal anar renovant alguns objectes, no tots, ja que així els objectes nous fa que mantinguin la curiositat i l'estímul, i els vells son punt de referència i coneixement.



S'hi pot posar qualsevol joguina?
DONCS NO.

Els objectes que posem a la cistella no són joguines, sinó objectes d'ús quotidià, per descobrir i desenvolupar els sentits.
Es tracte d'aprendre a través de l'experimentació i manipulació dels objectes.
Cal tenir en compte també que a aquestes edats, les nenes i nens coneixen els objectes a través de la boca i és per això que diem que "tot s'ho posa a la boca", per tant hem d'evitar els productes plàstics, productes pintats amb pintures tòxiques, és a dir, productes que no siguin ecològics.



Quan la puc fer servir?
A partir que la nena i el nen, es mantingui assegut, aproximadament als 6 mesos, tot depenent del desenvolupament del nadó.



Com es juga?
En aquesta activitat els nens aprenen per ells mateixos, l'adult no participa activament, sinó que està present per donar al nen seguretat i confiança
La seva curiositat creix, i els descobriments que fa l'omplen de satisfacció mentre juga, observa, comprova, posa-treu, mossega, compara, sacseja, pica, escolta, olora, somriu, emet sons preverbals i així es comunica amb tot el cos.

Segur que amb ella gaudireu de moltes hores de diversió i experimentació!

Any nou productes nous!

Pilotes Pikler

SUPER NOVETAT A LA PANXETA!!
Quan vaig agafar La Panxeta, hem vaig proposar dos objectius:
- Poder oferir la Girafa Sophie (ja l'hem aconseguit! :) )
- Oferir els productes dels grans pediatres i psicòlogues de l'educació infantil com Pikler i Montessori..


Les persones que hem estudiat aquests grans de l'educació infantil, hem sentit la curiositat de posar-ho en pràctica tot allò que ens van ensenyar quan vàrem estudiar.


Professionalment però no va ser el meu cas, ja que el sistema de la llar d'infants on treballava eren les fitxes...

Per sort en la meva vida personal he pogut experimentar amb els meus nebots i la veritat es que quan el nen no té un joc tan guiat o disfruten més, estan molt més disposats per l'aprenentatge i no es cansen de seguida, ja que són ells els que s'autoregulen i no nosaltres els que els hi imposem el temps i el que han de fer.

S'ha de deixar que els nens/es experimentin, observin, explorin, que coneguin un món ple d'objectes que tenen color, textures, sabors, etc, els nens/es han de ser lliures per experimentar!



Moltes col·legues d'exprofessió, han vingut a La Panxeta a buscar aquests productes perquè elles han sigut mares i volen un material molt específic que costa de trobar.

No volen una pilota, volen la pilota Pikler, no volen una cistella de joguines, volen la panera dels tresors...



Els productes que trobareu a la Panxeta són:

La pilota Pikler.
Kit Montessori*
Tela de textura Montessori.
Panera dels tresors
anella arc de sant Martí amb cascavell

Kit Montessori

Kit Montess

Per començar he pensat amb aquests productes que estan molt bé, el meu propòsit és poder portar-ne mes.


Com sempre espero que us agradin molt!




*El kit està compost per:

- Mossegador amb anelles de Crochet, els nens els hi agrada posar l'anella per la cadena de les boletes, fan soroll i pot mossegar-ho,
- Sonall amb cascavell, te la mesura ideal perquè el nen el pugui agafar i interactuar amb ell.
- Ou amb tasseta, el nen pot jugar per separat amb els dos productes, l'ou per fer-ho rodar i la tasseta per jugar a veure, quan sigui més gran jugarà a encaixar l'ou dintre de la tassa
cadena de boles, podrà fer servir els sentits, ho tocarà, o lleparà i l'hi agradarà.
- Cullera de fusta, ajudarà no tan sols a què el nen/a comenci a agafar objectes, sinó que també l'ajudarà a alleugerir les molèsties de la dentició.
- Cadena de boles, ajudarà al teu nadó a desenvolupar la psicomotricitat fina, podrà fer servir els sentits, ho tocarà, o lleparà i l'hi agradarà.
- Mòbil de cintes, es pot posar a sobre el llitet o en el cotxet, i quan ja sigui una mica més gran podrà jugar amb elles a fer-les volar.
- Tela de textures, amb aquesta manteta el nen descobrirà diferents textures, i l'ajudarà a estimular els diferents sentits i potenciant el tacte.

Avui ha fet un any que tinc La Panxeta!

Sembla mentida com ha passat el temps, per aquestes èpoques estàvem enfeinats amb papers, pintures, projectes i amb molta il·lusió.
Bé, la meva reflexió és que ha sigut un any dur, difícil, ens han passat de tots colors, però encara estem aquí lluitant!

Estic molt contenta amb el nostre projecte de La Panxeta que en el seu dia el va començar la Maria.
És pot pensar que és una botiga, però alhora no és només una botiga, sinó un espai en el qual mirem de donar resposta a les embarassades i ajudar-les i compartir aquests moments màgics; hi ha una continuïtat i per sort es pot arribar a tenir una relació d'amistat amb totes vosaltres que passeu per aquí, la veritat és que és molt maco poder veure com el nadó que inicialment estava a dintre de la panxa de la mare que venia a fer ioga, arriba un dia que l'hi pots veure la carona, veus com creix i passa de ser un nen/a a convertir-se en un homenet o una senyoreta. Més tard et presentarà el seu germanet o la seva germaneta...
La Panxeta m'ha ensenyat molt, tant a nivell profesional i sobretot personal.

Ens hem adonat que us han agradat els nostres projectes; l'ampliació de l'edat a l'hora de fer un regal d'1 a 3 anys, la cistella d'hospitalització tant per la mare com pel nadó, les joguines ecològiques que al setembre en disposarem de més models i de més edats, ioga per embarassades, ioga per mares i nadons... 
Productes artesans com els amanyacs, fet aquí, sempre que es pugui La Panxeta apostarà per productes de proximitat, ecològics i artesans.

També hem anat a fires on realment han estat molt enriquidores, sobretot a les fires ecològiques, ja que no només t'ensenyen nous productes sinó i el més important, fan que prenguis consciència de totes aquelles petites coses que sense adonar-nos no acabem de fer bé o que amb un petit gest podem reduir la contaminació i permetre que els nostres descendents puguin gaudir del més important que és disposar d'un medi ambient saludable!


Per últim, només hem queda donar-vos les GRÀCIES A TOTES I TOTS, que tant si heu vingut a comprar, fer una xerrada, activitat o a interessar-vos pels nostres productes ecològics i maternals, heu fet possible que aquest projecte vagi endavant.

MIL GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!

Nova vida, nova etapa

Per fi la meva primera entrada al blog, perdoneu pel retràs... han estat uns mesos molt estressants, buscant nous productes, proveïdors... però ara que per fi disposo de temps!


Des de petita, sempre m'han agradat els nens.

Tenia molt clar que en un futur seria mestre, era la meva passió, la meva vocació.

Finalment vaig aconseguir el meu somni, vaig ser mestre en una llar d'infants durant més d'11 anys.


Circumstàncies de la vida van fer que hagues de fer un petit parèntesis amb la meva professió.

Però la vida m'ha ensenyat que "mai es pot dir mai", s'hi m'haguessen preguntat si algun dia tindria una botiga hagues dit que no.

Ara fa un temps, una amiga meva hem va comentar que La Panxeta es traspassava, i hem va dir, "Perquè no l'agafes?"

El projecte hem va agradar de seguida, la botiga estava relacionada amb la meva professió i la meva passió des de petita. I bé, aquí estic després de molt pensar...

Sóc la nova propietària de La Panxeta!

Amb moltes ganes de poder oferir assessorament i els meus anys d'experiència a les mares en aquests moments tan bonics.

Nova etapa

Ja fa uns quants dies que us vaig dir que buscava nova propietària per La Panxeta perquè jo tenia un altre projecte entre mans... Doncs bé, la nova propietària arribarà el dia 1 d'Agost i jo marxaré per dedicar-me al meu nou projecte.

Aquests anys amb vosaltres, a La Panxeta, han estat meravellosos, he après tant i tant de totes i cada una de vosaltres! I dels vostres bebès, els nostres grans mestres! I gràcies a les vostres experiències i necessitats jo he anat creixent com a persona i formant-me com a professional de la maternitat i la criança. Aquest camí no ha fet res més que començar, juntes hem fet les primeres passes i estic segura que els nostres camins es seguiran creuant. Ens retrobarem i compartirem els canvis. Hem viscut tantes coses plegades!!!



Desfilada hivern 2013 i estiu 2014







I sé que algunes de vosaltres voleu saber què faré, i com que allò que es promet s'ha de complir i us vaig dir que us ho explicaria, aquí teniu el resum de la meva nova etapa:

Durant un temps, no sé quant -això ho dirà el mateix projecte- marxaré a viatjar per Europa, per diferents païssos, amb la intenció de veure i aprendre com es treballa la maternitat i la criança a nivell europeu. Sovint se'ns diu que "què bé tot el que ve de fora", però durant aquests anys de formació, he pogut conèixer gent relacionada amb el món de la maternitat i la criança  de França, d'Anglaterra, de Suècia, etc i hi ha coses que semblen meravelloses i altres que les tenim millor aquí! Així doncs, el que vull fer és aprendre molt i molt de com es treballa en diferents llocs per tal d'agafar el millor de cada un i poder oferir-vos-ho en un futur no molt llunyà. Vull fer una formació exahustiva en l'acompanyament familiar, des de la concepció i l'embaràs, passant pel puerperi, la lactància, els primers mesos, les crisis familiars quan arriba un nou membre, la pèrdua d'un fill, etc, fins arribar a la criança dels infants fins als 6 anys o més. Si bé és cert que ja tinc formació en tots aquests àmbits, m'interessa aprofundir i aprendre coses i maneres noves de fer, per tal de poder transmetre-les a les famílies i que, poc a poc, una visió més àmplia del món pugui anar creixent, donant eines per tal que cadascú pugui triar el camí que cregui millor per a la seva família.

És per això que, d'aquí uns mesos, no ens veurem tant sovint per Sant Celoni, però sempre que necessiteu alguna cosa em seguireu trobant!
I podreu seguir la meva aventura a través del blog: elviajedemimaternidad.blogspot.com i posar-vos en contacte amb mi al mail: elviajedemimaternidad@gmail.com

Per ara us dic "fins aviat" i sé que seguireu sent moltes les que passeu per aquesta nova etapa de La Panxeta. Per la meva part, espero seguir trobant-vos i retrobant-nos en aquest camí de la maternitat i la criança i, ja ho sabeu, us podeu posar en contacte amb mi sempre que vulgueu!!!!

FINS AVIAT!

Esteu totes (i tots) convidats a la Festa de Comiat que farem el dijous 30 de Juliol de 18 a 20h. Us espero!!!!!!

La Panxeta des dels inicis...

El dia 1 de Desembre de 2012 La Panxeta va obrir les portes per primer cop. Ja fa gairebé dos anys i mig que caminem junts. En aquest temps hem compartit moltes vivències, hem conegut molta gent preciosa, hem vist moltes panxetes i hem donat la benvinguda a molts i molts bebès. Alguns d'aquests bebès van venir per primer cop dins la panxa de la seva mama i ara ja són germans/es grans! Quantes coses que han anat passant!!!!




La Panxeta és per a mi molt més que una botiga o un centre, és l'espai on puc fer allò que m'agrada, allò pel que m'he format i pel que segueixo formant-me cada dia, és la meva segona llar, és el lloc des d'on us dono suport, us escolto, us ajudo quan puc i és el lloc que vosaltres feu créixer i expandir-se!




Ara, però, la vida em té preparada una gran sorpresa, un nou repte i uns quants kilòmetres pel mig. Un nou projecte de vida em portarà a una bona distància d'aquí i aquest fet fa impossible que pugui seguir al capdavant de La Panxeta.



Ha arribat el moment que hi hagi un relleu, que una altra persona s'assegui darrera el taulell de La Panxeta i faci aquesta feina tan preciosa i meravellosa. Encara no sabem qui serà l'afortunada (o l'afortunat), potser ets tu? La Panxeta busca nou propietari, algú que tingui ganes de viure la maternitat i la criança amb il·lusió, amb respecte, amb entusiasme, amb amor, descobrint la vida dia a dia, algú amb ganes de treballar i fer créixer aquest projecte, amb esperit de superació, amb idees noves i amb empenta. Algú que vulgui un canvi per aquest estiu!

Deixaré La Panxeta amb l'enyorança del qui deixa que un fill marxi de casa, amb un punt de melancolia, amb la tristor d'acomiadar-me de moltes famílies que formen part de la meva vida, però sabent que m'esperen nous horitzons i que les xarxes ens ajudaran a estar connectats amb totes i cada una de vosaltres, sabent que no deixaré de treballar per i amb vosaltres, que els nous projectes no tenen fronteres i que seguirem en contacte virtualment! I, evidentment, m'encantarà veure-us sempre que passi per aquí!




M'agradaria que m'ajudessis a difondre aquest missatge perquè segur que hi ha algú desitjant engegar un projecte tan bonic com La Panxeta i només ens cal trobar-nos, conèixer-nos! I així La Panxeta tindrà nou propietari i podrà seguir en peu per a tu.
Em comparteixes?

Doules... qui som? què fem? o l'altra cara de l' "informedoulas"

Aquests dies ha sortit un informe sobre les doules #informedoulas, un informe en el que titlla a les doules d'un munt de coses que no són.
L'he llegit i rellegit i he trobat, com a mínim, un argument per desmuntar cada una de les acusacions que es fan, però no, no vull entrar en aquest joc, no vull que ningú pensi si jo sóc o no sóc una "d'aquestes", prefereixo explicar qui som les doules i què fem i, després, cadascú que es faci la seva pròpia opinió, que jo crec que tots som suficientment intel·ligents com per poder pensar per nosaltres mateixos...


Qui som les doules?
Doncs som persones que acompanyem les mares i també els pares en el seu camí de la maternitat i la criança, durant l'embaràs, el part i el post-part. Ens hem format i informat, no de manera reglada ja que, encara, no hi ha estudis reglats, però sí que hem estudiat molt per a poder oferir el millor de nosaltres mateixes i dels coneixements veraços que existeixen avui en dia. Generalment som mares, però també hi ha dones que no han estat mai mares i alguns homes.


Una Doula és aquella mà que et treu els cabells de la cara quan tu estàs tenint una contracció i la teva parella està aguantant el pes del teu cos amb els seus braços. Una Doula és com una fada sense vareta, que gairebé ni la veus però que està allà i t'ajuda quan la necessites, sovint, sense que ni tan sols l'hagis de cridar.


I com que de vegades és més senzill definir qui ets descartant el que no ets... les doules:
- NO som personal sanitari, ni llevadores, ni ginecòlegs, ni infermeres, ni pediatres, etcètera.
- NO som terapeutes, ni naturòpates, ni psicòlegs, ni fisioterapeutes, ni res de tot això!
- NO som la substituta de la parella, mare, amiga, etcètera.
- NO som les que prenem decisions en nom de la família
- NO som magues, ni gurús, ni bruixes


Així doncs, què fem?
Acompanyem.
Sí, això és tot, acompanyem.
Respectem les decisions que la mare (i el pare si s'escau) pren. Que vol una cessàrea programada? Ok, cap problema. Que vol un part a casa? Ok, cap problema. Que vol tenir un coro rociero mentre pareix? Ok, cap problema. Sí, cap problema al que la mare decideixi! perquè nosaltres l'acompanyarem en la seva decisió!


I arribat aquest punt, no puc sinó preguntar-me què passa amb el col·legi d'enfermería que ha fet l'informe? Quin perill veu en les doules? Doncs jo ho tinc molt clar, nosaltres tenim informació i la donem SI ens la demanen. A quantes mares se'ls ha informat de què és un Hamilton? I a quantes se'ls hi ha fet un sense dir-ho? A quantes se les ha informat dels riscos i beneficis d'una epidural? A quantes se'ls ha programat una cesàrea a la setmana 38 perquè l'infant estava de natges a la setmana 36? I un llarg etcètera...


I és que la informació és poder i les dones amb informació tenen poder de decisió i això, no interessa!


Què fàcil és tenir a una dona embarassada que a tot digui que sí només perquè ho diu el personal sanitari! Però si aquesta dona qüestiona o pregunta el per què d'un procediment i aquest procediment no és necessari i la dona no l'accepta i això fa que, enlloc de parir en dues hores en trigui dotze i això equival a més estona atenent a aquella dona i... en fi, que si no sortim de l'hospital amb la rapidessa que sortim del supermercat, no interessem! Els processos naturals i no intervinguts poden ser ràpids o lents. El problema sorgeix quan algú els vol accelerar sense informar a la mare. I informar vol dir explicar-li tot, els beneficis i els riscos, no només allò que sabem que farà que la mare ens digui que si, que endavant amb el que sigui, no amics meus, informar té la seva part positiva i la seva negativa i si una mare ben informada dels beneficis i dels riscos pren una decisió que no és la que el personal sanitari desitjaria, doncs mala sort! És la seva decisió i s'ha de respectar! I aquest deu ser el punt que molesta de les doules... que respectem decisions ben informades!!!! I tot sigui dit, de vegades nosaltres faríem just el contrari que la mare en qüestió, però ho respectem!


I com és que cada vegada hi ha més doules? Doncs és ben senzill, perquè la sanitat pública i privada del nostre país no arriba a tot. Sí, hi ha hagut retallades, però abans ja no arribaven a tot! La dona necessita recolzament emocional quan el necessita, no quan té programada una visita amb una setmana d'antelació i això pot ser un diumenge al matí o un dimecres a les 11 de la nit i la llevadora o el pediatra segurament no estaran disponibles... la doula SÍ. La doula t'atendrà el dia que ho necessitis quan ho necessitis, t'acompanyarà, t'escoltarà, et visitarà, et mirarà als ulls i t'ajudarà a creure en tu mateixa...


I sí, jo sóc DOULA, no sóc caníval, ni pertanyo a cap secta, ni sóc bruixa, ni intrusa, ni manipulo voluntats, ni sóc llevadora (ni frustrada ni sense frustrar), sóc DOULA i acompanyo l'embaràs, el part i el post-part perquè aquesta etapa de la teva vida sigui meravellosa i la gaudeixis amb tranquil·litat i plenitud.


I sigui dit de pas, si vols que t'acompanyi en la teva maternitat, només cal que contactis amb mi a través de La Panxeta:
Ctra. Vella, 77. Sant Celoni
938675290
lapanxeta@gmail.com
Faré tot el possible per tal que tinguis un embaràs, part i post-part el més semblant al que tu desitges i t'ajudaré en tot el procés sempre que em necessitis i quan em necessitis.

Història d'un Doulatge

5 de Desembre de 2014: Fa dos anys que vaig obrir La Panxeta i inauguro l'exposició de la Violeta Valdor "Embarazadas" a la sala gran de La Panxeta en conmemoració d'aquests dos anys. Vénen algunes dones amb els seus fills, alguna parella embarassada, familiars i amics i, entre tots ells, vénen la M i l'I. La M està embarassada de 5-6 mesos i m'explica que li encanta aquest centre, que ja des d'abans d'estar embarassada, tenia molt clar que quan estés esperant un bebè vindria per aquí. Això m'agrada! Estem una estona parlant i parlant, m'explica altres parts de la seva família i li pregunto com s'imagina el seu part i què vol... ella no ho té clar, o sí, o no sap si sí o si no... Hi ha dubtes, hi ha mites, hi ha la incertessa de qualsevol dona embarassada que desitja que el seu part sigui ben bonic i donar una rebuda meravellosa a la seva filla a aquest món. M'encanten com a parella, connectem molt ràpid i aleshores sento la necessitat d'oferir-me com a la seva doula. Els explico que estic fent un curs per ser doula, que ja he acompanyat altres mames i papes durant el seu embaràs i durant el post part, però que m'agradaria acompanyar-los també durant el procés de part si ells volen. Doula? què és això? Ets llevadora? No, no sóc llevadora, no sóc cap mena de professional mèdic, sóc una acompanyant de la maternitat,... en parlem, ells escolten, pregunten, posem en comú idees, a ells els sembla molt bé i accepten, estan contents i jo també. Ara comença el nostre trajecte junts!
Durant aquests mesos d'espera ens escrivim correus i whatsapps, xerrem per telèfon alguna vegada i ens veiem un parell de cops. L'A tenia data prevista de naixement a principis de Març. Vam acordar veure'ns dilluns passat, just el dia que feia la setmana 37.


Dilluns 9 de Febrer de 2015: Així doncs, dilluns passat els visito. Embaràs de 37 setmanes. Feia pocs dies que havien demanat una derivació a un hospital que els donés "bones vibracions" i van decidir que l'A naixeria a la Maternitat de Barcelona. Quan arribo la M i l'I estan molt tranquils, la M està gaudint de la seva baixa i de l'embaràs. Seiem i la gata no para de miolar... "no sabem què li passa! no ho fa mai això!" em diuen... ai ai ai... els animals acostumen a detectar quan una femella està a punt de parir... serà això? Ho deixo passar quan m'expliquen que han estat uns dies fora i la gata s'ha quedat sola...també pot ser això!
"Molt bé, en una setmana justa tindré el mòbil engegat dia i nit, em podeu trucar a l'hora que sigui, estaré pendent 24 hores de vosaltres, etcètera" Evidentment, durant aquesta setmana seguiríem en contacte.
Estic emocionada, en 7 dies justos començaré la meva primera "guàrdia" per acompanyar-los durant el part... haig d'acabar la meva "doula bag", em falten algunes cosetes d'última hora i penso en anar a comprar-les l'endemà a la tarda. En un mes aproximadament coneixerem l'A!


Dimarts 10 de Febrer de 2015: Em desperto a les 07:05 com tots els dies i engego el mòbil... un whatsapp de la M a les 05:29 "Maria, em dóna la sensació que he pogut trencat aigües" Cooooom???? Mare meva!!!! Ja??? Val, dos segons per acabar de despertar-me i som-hi! L'I també m'ha escrit, decideixo escriure-li a ell i que m'expliqui com està la M. Estan bé, tranquils, aigües clares, la M està un xic neguitosa perquè no sent que l'A es bellugui però volen descansar. Genial!
Però... que jo encara haig d'acabar la bossa!!!! Molt bé, llista de la compra! Envio al meu home a buscar el que em falta, jo a treballar i a esperar que la M i l'I em diguin quan volen que hi vagi. Si no hi ha contraccions i la M està tranquila i descansant, jo només haig d'esperar... Esperar i estar nerviosa! Caram, estic més nerviosa que les dues vegades que jo em vaig posar de part! Estic jo més nerviosa que ells!!! Ostres, aquesta incertessa de no saber com està evolucionant, de no saber com es senten a cada segon, de no veure què està passant, en definitiva, de NO SABER, m'està matant!!!
Parlem per whatsapp. Ella ha anat al metge a buscar la baixa i l'han tranquil·litzat... Bé! Parlem per telèfon, m'explica, l'escolto es queda tranquila, va perdent aigua però no té contraccions, l'I està descansant i a ella li ve de gust anar a dormir una estona. Perfecte! Jo a treballar i a passar nervis... Ostres, com es poden passar tants nervis? Parlo amb les meves companyes doules, quina sort que en tinc d'elles! Les hores es porten millor i la distenció i els riures ajuden a passar els nervis!!!!
Surto de treballar a les 13:00 i ens truquem. Estan intranquils. La M no sent a l'A... no nota que es bellugui... gaire... si, una mica sí, però estarien més tranquils si algun metge o llevadora els digués que està bé. Genial, per sort tenim un CAP i un hospital aquí mateix, així que poden anar-hi i que vegin que tot està ok. Jo també pateixo, l'A ha d'estar bé però també tinc moments de dubte, i si no la sent gens? Confio en que tot està anant bé... Volen acabar de dinar, dutxa i cap a escoltar el batec de l'A. Penso que, per molt que diguin que estan nerviosos, si no estan corrents és que ells també saben que està anant bé, confio en el seu instint de pares. Jo sí que estic nerviosa!!!! Si fos per mi ja hauria sortit corrents a veure quina cara fa la M! però espero, espero i confio. Al Cap no hi ha llevadora ni gine... Caram! No anem bé... A l'hospital li diuen que li poden obrir una fitxa i veure si troben un gine que li pugui fer un tacte, però que escoltar si el bebè està bé, que això no ho faran i a veure si troben algú que pugui fer-li en aquell moment que... en fi, que se la treuen de sobre i l'envien a l'hospital on hagi de parir... Mare meva! M'ho expliquen i em diuen que volen anar cap a Maternitat, que així es quedaran tranquils, que segueix sense contraccions, potser unes poquetes en tot el dia, però res intens, que creuen que encara tenen per molta estona, que quan estiguin a Maternitat i els diguin com està l'A m'avisen perquè jo també hi vagi...
Estic indignada pel servei mèdic tan patètic que tenim aquí! De veritat que no hi ha un gine o una llevadora que puguin escoltar un bebè? En fi, no sé com funciona la sanitat, però crec que no deu costar gaire escoltar el batec d'una criatura al ventre de sa mare... o potser si... en fi...
Estic emocionada... m'acaben de dir que quan estiguin allà m'avisaran perquè hi vagi... uau! ja? Val, estic preparada! Puc fer-ho! De fet, no hauria de fer res de res, així que puc no fer res! Puc acompanyar-los, puc seguir acompanyant-los! Els he estat acompanyant des de les 7 del matí, no físicament, però sí que ens hem escrit i hem parlat, així que ara podré fer-ho cara a cara. La M i l'I ho estan fent meravellosament bé!
Espero... espero... el seu viatge fins allà... espero... ja deuen ser-hi... espero... caram quins nervis!!! espero... què els deuen haver dit?... espero... com estaran ells i l'A?... espero... segur que tot està anant bé... espero... un whatsapp de l'I!!!!! que tot està bé, que ha començat a tenir algunes contraccions durant el trajecte cap a Maternitat i que ara en té algunes més i més seguides. Els portaran a l'habitació... "Vines quan vulguis". Surto ja!!!!!!!!!!!!
Estic amb els nens al parc, al costat de casa, així que puc sortir ja mateix... això sí que són nervis, molts nervis! Tinc 45 minuts per calmar-me. Se'm faran eterns... espero no trobar massa cues... són les 16:55, hora punta a Barcelona... segur que anirà bé, segur que no trobaré massa cotxes... segur que em deixaran entrar amb ells quan arribi, segur que... Segur que tot serà com hagi de ser!!!!!
Trajecte perfecte, aparco, entro a Maternitat i... "Hola, vinc a acompanyar la M que ha vingut de part, em podeu dir a quina habitació està?" Una dona des de l'altre costat del taulell i per sobre d'unes ulleres d'aquestes per veure-hi de prop em diu mirant-me de dalt a baix "com dius? si està a sala de dilatació o sala de parts no et pensis pas que entraràs" ... plof! M'acaben d'estampar la realitat a la cara... Trec el millor dels somriures i li dic "No dona! només és per veure-la si està a l'habitació" i segueixo somrient mentre espero el número d'habitació. Pujo però no hi ha ningú. Les noies del mostrador de planta em comenten que li han assignat habitació però que està a sala de dilatació o sala de parts. "Pots esperar a la sala d'espera de la planta 0"
M'assec en una d'aquelles cadires i envio whatsapp a la M i a l'I però no els reben. No deuen tenir cobertura... No sé res d'ells des de que l'I m'ha dit que tot estava correcte i que ja podia anar-hi... estarà bé la M? com portarà les contraccions? Ella volia un part natural... com estarà gestionant el dolor? i l'I? com estarà veient a la M? i l'A? quin part voldrà? Només desitjo que estiguin bé, que tot estigui anant com ells voldrien, que estiguin contents i feliços i... vull entrar!!!! Sí, m'encantaria ser-hi! Però també penso que és bona senyal que no estiguin mirant el mòbil ni pendents de la meva arribada, això deu voler dir que tot està anant bé... quina manera de passar nervis!!!!!!!!! Quantes hores passaré a la sala d'espera? quan voldrà sortir l'A? Podré ajudar-los encara que sigui per whatsapp? Són les 18:30, em preparo per una tarda i nit llargues...
18:50... Surt l'I dient que ja ha nascut l'A!!!!! Estic al·lucinant! 20 minuts d'espera? Està molt content, tot ha anat molt bé, ràpid, M i A estan bé, part natural, no han tingut ni temps de posar-li una via. L'I irradia felicitat. Estic contenta!!!! Conec a la família i esperem que la pugin a planta. Conec l'A, és preciosa i petitona. Són gairebé les 20h i a les 21h s'acaba l'horari de visites. Estan tots bé, l'A s'ha agafat bé al pit. Estic emocionada!
No he estat físicament durant el procés de part, no he vist la cara de la M durant aquestes hores, no he pogut respirar l'oxitocina que desprenia ella. Tinc un regust agredolç... Estic més que feliç per la M, l'I i l'A que han tingut un part genial i meravellós, però alhora m'hauria agradat estar amb ells físicament una estoneta. Marxo cap a casa. Ha estat un dia intens. Pensava que no dormiria a casa i sí que ho faré. Millor! Pel camí puc anar assimilant tot el que ha passat durant aquest dia que se m'ha fer llarg i curt alhora. Sí, els he acompanyant en el seu part, clar que els he acompanyat! He estat la primera en rebre la notícia que la M havia trencat aigües i els he estat acompanyant durant tota l'estona a través del telèfon! Es clar que els he fet de doula! Els havia fet de doula fins el dilluns i els he fet de doula durant tot el dimarts! I tant! l'A va decidir néixer ràpid i nosaltres vam poder estar comunicats durant tot el dia.
La M i l'A estan bé i ara només queda fer-la créixer, al seu ritme, com ella vulgui!


Dimecres 11 de Febrer de 2015: Avui estic totalment esgotada. Ahir l'adrenalina va estar pels núvols dins meu, totalment disparada! i avui en noto les conseqüències. Estic molt cansada!
Sembla mentida com vaig passar molts més nervis en el part de la M que en els meus! Sembla mentida com puc estar tan i tan cansada. Sembla mentida com puc estar tan i tan feliç!!!!!
I sí, definitivament, m'encanta ser DOULA! M'encanta acompanyar l'embaràs, el part i el post-part. M'encanta la maternitat i la criança i sé que això és el que sóc. Ahir va consolidar-se una Doula. Ahir vaig re-néixer jo!


M'agradaria molt donar les gràcies a...
La M i a l'I per haver posat la seva confiança en mi i donar-me l'oportunitat d'acompanyar-los en la seva p/maternitat.
A l'A per haver-me deixat fer de Doula a través del telèfon i ensenyar-me a esperar i esperar.
Al meu home i als meus fills per aguantar els meus nervis i recolzar-me, cada un a la seva manera, en aquesta "aventura"
A les companyes doules de Mare Meva, per estar amb mi tot el dia.
A la Júlia pel seu suport.

És hora de banyar-se!

Fa uns dies, una parella de futurs pares, em preguntaven quan es podia banyar al nadó després de néixer. És una preocupació habitual. Vivim en una cultura en la que la dutxa ha de ser diària i els infants fan un bany tots els vespres, però és necessari? i anant més enllà... és bona tanta "higiene"?


Doncs bé, el cert és que no cal banyar als nadons només acaben de néixer. El vèrnix que els envolta els ajuda a reconèixer a la mare, la pell del nadó la reabsorveix, amb la qual cosa es sospita que podria nodrir-la i hidratar-la i a més a més, els ajuda a mantenir la temperatura corporal.
En aquest video podeu veure l'explicació de la dermatòloga Àngela Hernández:
https://www.youtube.com/watch?v=mux4mZk5vT8


I quan ja els podem banyar, com ho hem de fer?
Doncs una de les millors opcions són les banyeres Shantala*, unes banyeres anticòlics amb forma de galleda que ajuden al bebè a sentir-se recollits, com quan estaven dins la panxa de la mama. Aquí podeu veure un exemple:
https://www.youtube.com/watch?v=WOGcHRdvvXo





Caldria utilitzar productes el més naturals possibles, ja que la seva pell és molt delicada i volem evitar futures dermatitis i alèrgies. No és necessari banyar-los amb sabó cada dia, és més, convindria no fer-ho quan són molt petits. Les esponges Karawan* són esponges naturals certificades que garanteixen la qualitat del producte i són especialment suaus. Després del bany cal eixugar-los correctament, sobretot en els plecs per evitar vermellors i aplicar la crema hidratant. Els productes Urtekram* en són una bona opció ja que tenen la certificació orgànica ecocert i disposen de sabons i cremes per a bebès i adults.


I què fem quan són més grans i volen jugar?
Doncs el bany és un moment ideal per a la complicitat p/mares i fills/es ja que és una estona relaxant i es pot aprofitar per jugar amb els nostres infants. La marca Xkko* ha ideat unes manyoples de bany que també són titelles i que compleixen a la perfecció els requisits d'adults i petits. Juguem amb el pirata, la sirena, l'ànec, el gatet... i després ens rentem perfectament!





*Tots aquests productes els pots trobar a La Panxeta